lunes, 31 de enero de 2011

UD 14 Sessió 5 Analitza un procés: la Revolució Cultural xinesa.

2.- Analitza un procés: la Revolució Cultural xinesa.

Doc 1 i 2 Les purgues durant la Revolució Cultural
La Gran Revolució Cultural proletària té com a objectiu liquidar la ideologia burgesa, establir la ideologia proletària, transformar l’home des del més profund, convertir-lo ideològicament a la revolució [...]. Hem de tallar els cims acadèmics reaccionaris de la burgesia i tots els “monàrquics” burgesos. [...] Hem d’extirpar vigorosament el pensament, la cultura, els costums i els hàbits antics de totes les classes explotadores. Hem de reformar totes les parts de la superestructura que no corresponen a la base econòmica del socialisme. Hem de purgar la Terra de totes les males bèsties i escombrar tots els obstacles!
Comité Central del Partit Comunista Xinès
                                                                                                                                 
[...] Obligàvem els professors a dur una gorra i un cartell penjant del coll en què hi havia frases escrites com ara: “Sóc un monstre”. Compareixien per torns davant totes les classes, on els insultàvem, i els assetjàvem amb consignes, acusacions o ordres de reformar-se. Els obligàvem a netejar els lavabos, els empastifàvem amb pintura negra i organitzàvem “equips de control de monstres” (kuan niu-kui-tu), que s’encarregaven que rebessin el tracte que es mereixien. [...] Va fer falta gairebé una setmana de lluita sense treva perquè un home admetés que havia dit “Mao està equivocat” en una conversa amb un col·lega seu.
A.      MICHEL, Memòries del Guàrdia Roig,
1976. Adaptat


Doc 3 Cronologia de la Revolució Cultural

2.- Analitza un procés: la Revolució Cultural xinesa
* Llegeix els documents 1 i 2, i respon:
a) Quins objectius tenia la Revolució Cultural?
b) Quin grup professional en va quedar afectat?
c) Quins mètodes es van utilitzar per atacar aquest grup professional?
* Estudia el document 3 i respon les preguntes.
a) Entre quins anys va tenir lloc la Revolució Cultural?
b) Qui eren els líders més destacats de la Revolució Cultural? Quines en van ser les víctimes més conegudes?

UD 14 Sessió 4 Explica els motius de la crisi del bloc comunista

2.- Explica els motius de la crisi del bloc comunista

Doc 1 El pes de la nomenklatura
Segons que explicava [Michael Volensky], el terme nomenklatura deriva del llatí nomenclatura, que significa “llista de noms”. A l’URSS, originalment era una llista de treballs o càrrecs amb altres responsabilitats, els ocupants dels quals havien de ser aprovats pel Partit Comunista de la Unió Soviètica. [...]
Nomenklaturistes van acabar sent a l’URSS no tan sols els màxims amos del poder, sinó tota la xarxa que va dirigir el partit únic, els serveis i les empreses estatals, l’exèrcit, els sindicats, etc.
[...] Als nomebklaturistes els unia l’ambició pel poder i els privilegis; el seu ascens els va dur a avaluar que la seva tasca vital era mantenir el sistema, no acceptar canvis i liquidar qualsevol forma d’oposició. [...]
Diari El Gong, 27 de novembre de 2006


Doc 2 Comparació del nombre d’ordinadors als anys vuitanta.
Doc 3 Evolució dels principals indicadors de l’economia soviètica.
2.- Explica els motius de la crisi del bloc comunista
Analitza el document 1
a)      Què era la nomenklatura?
b)      Per quins criteris es regia?
c)       Aquest tipus de burocràcia va poder influir en la crisi dels països comunistes? Per què?
Analitza el document 2
a)      Quina era la situació de l’URSS en noves tecnologies respecte de les principals potències econòmiques del món?
b)      Com va poder influir aquest endarreriment?
Analitza el document 3.
a)      Com va evolucionar l’economia soviètica des dels anys seixanta?
b)      Algun indicador va tenir una evolució positiva?

UD 14 Sessió 3 Aprofundeix en el coneixement de la CEE

2.- Aprofundeix en el coneixement de la CEE.

Doc 1 Els objectius de la CEE
La Comunitat tindrà com a missió promoure, mitjançant l’establiment d’un mercat comú, el desenvolupament de les activitats econòmiques en el conjunt de la comunitat, una expansió contínua i equilibrada, una estabilitat creixent, una elevació accelerada del nivell de vida i les relacions més estretes entre els estats que hi participen.
Article 2 del tractat de Roma


Doc 2 Institucions principals de la CEE

Doc 3 Països membres de la CEE (1957-1986)
2.- Aprofundeix en el coneixement de la CEE
* Llegeix el document 1. Quins objectius es proposaven els fundadors de la CEE? Creus que s’han acomplert?
* Analitza el document 3. Quins països van fundar la CEE? Quins s’hi van incorporar als anys setanta i vuitanta?
* Observa el document 2 i descriu quines institucions governaven la CEE. Encara existeixen?

UD 14 Sessió 2 Analitza el desenvolupament de tres crisis polítiques als Estats Units.

2.- Analitza el desenvolupament de tres crisis polítiques als Estats Units.

Doc 1 El somni de Martin Luther King
Ahir vaig somiar un dia en què, als rojos turons de Geòrgia, els fills dels antics esclaus i els fills dels antics esclavistes puguin seure junts a la taula de la fraternitat. Somio que un dia, fins i tot l’estat de Mississipí, un estat abrusat per la calor de l’opressió, es transformaria en un oasi de llibertat i justícia. Somio que allà, a l’Alabama de racistes cruels, d’un governador que destil·la només paraules d’interposició i anul·lació, un dia, justament allà, a Alabama, nens i nenes negres podran unir les seves mans amb nens i nenes blancs com germans i germanes.
MARTHIN LUTHER KING,
discurs a Washington, 1963


Doc 2 cronologia de tres crisis nord-americanes: la caça de bruixes, el moviment pels drets civils i el Watergate.























·         Analitza la caça de bruixes
a)      Explica què va ser la caça de bruixes i quan va tenir lloc. Per què creus que es va originar en aquest moment?
b)      Consulta la cronologia i fes un relat d’aquest fet.
c)       Qui va afectar fonamentalment la caça de bruixes?
d)      Quan es va acabar? Per què?
·         Analitza el problema de la segregació racial.
a)      Torna a la cronologia. Quin tipus de situacions vivia la població negra? Quins fets van ser cabdals en la lluita pels seus drets?
b)      Quin desig expressa Martin Luther King en el seu discurs? Per què li van concedir el premi Nobel? Quin va ser el paper històric d’aquest personatge?
·         Analitza el cas Watergate; què va ser, quan va passar i quins resultats va tenir.
Relat b i cas Watergate entrega per escrit TOT

UD 14 Sessió 1 Analitza l’evolució de l’economia occidental per mitjà de gràfics

2.- Analitza l’evolució de l’economia occidental per mitjà de gràfics

Doc 1 Evolució del PIB (1955-1980)
Doc 2 Evolució del preu del petroli

Doc 3 Evolució de l’atur

·         Quins documents et donen informació sobre l’evolució de l’economia del bloc occidental?
Quins sobre la crisi del petroli, les seves causes i les seves conseqüències?
·         Observa el document 1 i descriu com va evolucionar l’economia
a)      Quines fases hi distingiries?
b)      Quins països van créixer més i quins menys?
·         Relaciona els documents 1 i 2.
a)      Quin any va tenir lloc un creixement negatiu als tres països?
b)      Hi ha alguna relació amb l’evolució dels preus del petroli? Quina?
·         Analitza el document 3 i descriu els efectes de la crisi del petroli sobre l’ocupació?

miércoles, 26 de enero de 2011

UD 13 Sessió 5 Aprofundeix en el Moviment dels Països No Alineats

2.- Aprofundeix en el Moviment dels Països No Alineats

La conferència de Belgrad
Conferència de països neutralistes convocada el 1961 per Iugoslàvia i Egipte, en la qual participaren 25 països. La conferència acordà unes resolucions anticolonialistes, demanà el desarmament, la prohibició de les armes nuclears i l’ingrés de la Xina Popular a l’ONU.
Hi van participar Afganistan, Algèria, Birmània, Cambodja, Ceilan, Congo, Cuba, Xipre, Etiòpia, Ghana, Guinea, Índia, Indonèsia, Iraq, Líban, Mali, Marroc, Nepal, Aràbia Saudita, Somàlia, Sudan, Tunísia, República Àrab Unida, Iemen, Iugoslàvia, i els països següents representats per observadors: Bolívia, Brasil i Equador.
Gran Enciclopèdia Catalana


Doc 2 Els estats presents a la conferència de Bandung (1955)

Doc 3 Els estats presents a la conferència d’Alger (1973)
·         Quina conferència va ser l’origen d’aquest moviment? Quins països hi van participar? Quin document has consultat per saber-ho?
·         Coneixes el nom d’altres conferències en què es reunissin els països no alineats? Quines són? Quan van tenir lloc?
·         Què es va decidir a la conferència de Belgrad?
·         Compara els mapes. Va créixer el nombre de països no alineats en els anys seixanta i setanta? Per què, malgrat això, el moviment finalment va fracassar?

UD 13 Sessió 4 ACT "Els personatges"

2.- Els personatges
* Explica el paper històric dels personatges següents (cerca internet; citar fonts)
a) Yasser Arafat
b) Patrice Lumumba
c) Charles de Gaulle
d) Ahmed Sukarno
e) Ali Jinnah
f) Jawaharlal Nehru
g) Ho Chi Minh

UD 13 Sessió 3 Compara el mapa de la descolonització de l’Africa amb un mapa actual

2.- Compara el mapa de la descolonització de l’Africa amb un mapa actual

Doc 1 Mapa de la descolonització de l’Àfrica.

Compara el mapa de la descolonització de l’Àfrica amb un mapa actual.
a)      Quins països africans eren independents abans de 1950?
b)      En quin període de temps va tenir lloc la major part del procés de descolonització?
c)       Quins països van ser els últims a independitzar-se? A quin imperi colonial pertanyien?
d)      Quin territori no està reconegut encara internacionalment?
Compara aquest mapa amb un mapa polític actual de l’Àfrica.
a)      Quins països han canviat de nom?
b)      Quins nous països han sorgit?

UD 13 Sessió 1 ACT Descriu l’espai i el temps

2.- Descriu l’espai i el temps
* En quins continents va tenir lloc la descolonització?
* Compara el mapa del procés de descolonització (1) amb el dels Imperis el 1914 (2). Escriu el nom dels nous països que van sorgir de cadascun dels imperis.


Àfrica
Àsia
Imperi Britànic







Doc 1 El procés de descolonització

Doc 2 Els imperis el 1914

·         Analitza les etapes del procés. Escriu el nom dels països que van sorgir en cada etapa.


Àfrica
Àsia
Abans de 1950


Anys cinquanta


Anys seixanta


Després del 1970







·         Calca el mapa 1 i escriu el nom dels països que van sorgir a l’Àfrica, l’Àsia i Oceania després de la colonització. (entrega últim dia)
·         Pinta cada país segons la metròpoli a la qual va pertànyer. (entrega últim dia)


viernes, 21 de enero de 2011

UD 12 Sessió 6 ATT AMPLIACIÓ

ATT AMPLIACIÓ
Investiga a Internet
Chekpoint Charlie (Berlín oest)
Aquest lloc fronterer comunicava les zones de control soviètic i dels Estats Units. La denominació Charlie prové de l’alfabet utilitzat per l’OTAN per lletrejar. A la lletra C li corresponia la paraula Charlie
·         Busca informació sobre què era el Checkpoint Charlie i fes un text que pugui servir com un altre peu per a la foto.
·         Explica el significat del cartell del document que es veu en aquesta foto. Quina utilitat devia tenir?

UD 12 Sessió 5 Compara la força militar dels blocs.

2.- Compara la força militar dels blocs.



Doc 1 L’equilibri de forces al començament del 1963
Doc 2 Evolució de la despesa militar de les dues superpotències durant la guerra freda.
·         Analitza el document 1
a)      Fes una llista del tipus d’armament de què disposava cada superpotència. Després, anota en dues columnes (una per a cada superpotència) les unitats de cada tipus d’armament que acumulava cadascuna. Finalment, a la fila corresponent a cada tipus d’arma i a la dreta, dibuixa la bandera de la superpotència que disposava de més armes de cada tipus.
b)      Fes un informe sobre les armes de què disposava cada superpotència el 1963 i justifica l’expressió “equilibri del terror”.
·         Analitza el document 2
a)      Quina tendència mostren les dues corbes sobre la despesa en defensa?
b)      Quins anys va augmentar més la despesa en defensa dels Estats Units? I a l’URSS?

UD 12 Sessió 4 "Analitza la visió de la Unió Soviètica."

2.- Analitza la visió de la Unió Soviètica.

*Observa el mapa
a) Quin país ocupa una posició central?
b) Fes una llista dels països que formaven part de les aliances dels Estats Units.
c) Els aliats dels Estats Units estaven a prop o lluny de l’URSS i els seus satèl·lits?
d) Dedueix quina era la percepció de l’URSS sobre les aliances dels Estats Units


UD 12 Sessió 3 Analitza una política: el pla Marshall” ATT diversitat: Dinàmica de grups

Analitza una política: el pla Marshall” ATT diversitat: Dinàmica de grups


Doc 1 El pla Marshall
No necessito dir-los, senyors, que la situació mundial és molt greu [...]. En considerar el que calia per rehabilitar Europa, es van estimar correctament la pèrdua física de vida, la destrucció visible de ciutats, fàbriques, mines i ferrocarrils, però els darrers mesos s’ha fet palès que aquesta destrucció visible era probablement menys greu que la dislocació de tota l’economia europea[...].
[...] És lògic que els Estats Units facin tot el que tinguin a l’abast per ajudar a tornar a una salut econòmica normal en el món[...]. La nostra política no s’adreça contra cap país, ni cap doctrina, sinó contra la fam, la pobresa, la desesperació i el caos, el seu objectiu ha de ser tornar a la vida una economia operant en el món, de manera que permeti l’aparició de condicions polítiques i socials en què hi pugui haver institucions lliure[...]
Qualsevol govern que estigui disposat a ajudar en la tasca de recuperació trobarà, n’estic segur, plena cooperació del govern dels Estats Units [...].
[...] El paper d’aquest país ha de consistir en una ajuda amistosa en l’elaboració d’un programa europeu i un ulterior suport a aquest programa en la mesura que pugui ser convenient per a nosaltres fer-ho. El programa hauria de ser un programa combinat, acceptat per un bon nombre de nacions europees, si no per totes.
Discurs de GEORGE MARSHALL,
Universitat de Harvard,
6 de juny de 1947


Doc 2 Estats que van rebre ajuda econòmica del pla Marshall


Doc 3 Cartell francès a favor del pla Marshall

Doc 4 Cartell francès en contra del pla Marshall
Analitza una política: el pla Marshall
·         Determina’n les causes. Llegeix el document 1.
a)      Explica les raons que donava Marshall per donar ajuda econòmica a Europa.
b)      Quins objectius perseguia amb aquest pla?
c)       S’excloïa algun país, d’aquest pla?
·         Reconeix els països que es van beneficiar del pla. Observa el document 12.
a)      Fes una llista dels països que van rebre ajudes. Ordena’ls en ordre decreixent segons l’import de l’ajuda que cada país va rebre.
b)      Fes un quadre sinòptic i escriu en una columna els països que van rebre l’ajuda dels Estats Units i en una altra els que no en van rebre.
·         Elabora una hipòtesis. Explica per què alguns països europeus no van rebre ajuda econòmica nord-americana.
·         Tradueix tots dos cartells
·         Què destaca el cartell de suport al pla Marshall?
·         Qui va editar el cartell en contra del pla? Per què creus que s’hi oposava?